LA MEUA EXPERIÈNCIA A
L’EDUCACIÓ FÍSICA
Des que era molt xicoteta el més
divertit per a mi ha sigut jugar, jugar amb els meus pares, jugar amb els meus
amics i fins i tot amb xiquets i xiquetes que coneixia al parc o al camp ras de
davant de la meua casa, ja que, quan jo era xicoteta solia jugar allí encara
que actualment cap xiquet/a sol fer-ho.
Quan vaig començar el meu període d'escolarització
amb 4 anys recorde que jugàvem en grup una vegada al dia en el recinte destinat
a educació infantil, eren diferents jocs guiats per la mestra, jocs en els
quals havíem d'ajudar als companys a superar unes proves, jocs en els quals
també ballàvem, jocs amb pilotes, cèrcols i recorreguts en el sòl. Fins que no
vaig ser més major no vaig comprendre que realment jugava en una assignatura
anomenada educació física o psicomotricitat i, que estava aprenent una varietat
de coses que al cap dels anys he anat perfeccionant, millorant i ampliant els
meus coneixements. Com per exemple, saltar a peu coix, córrer per després
saltar ràpidament un obstacle, ajudar als meus companys per arribar tots junts
a la meta etc.
Quan vaig començar primària, en
educació física fèiem jocs en gran grup i en petits grups i vaig començar a
aprendre jocs amb regles, això era el que al principi menys m'agradava, ja que,
no podia jugar tan lliurement. El joc que més m'agradava era la “pilota-tiro”,
tènies que estar pendent i ajudar als companys que anaven en el teu equip per
aconseguir quedar tots immunes del tir de la pilota del equipo contrari. Ara
m'adone també que estava aprenent jocs cooperatius des de molt petita i en
aquest últim jocs competitius.
Sempre m'ha agradat l'Educació
física, em sentia alliberada en aquestes classes, comprens molts valors a
través dels diferents jocs o exercicis, com la cooperació, la resistència, la
solidaritat etc. Quan vaig començar l'institut vaig començar a jugar a jocs
molt coneguts i, que no coneixia bé les regles com el bàsquet, l'handbol o
l'hoquei. Em van encantar tots aquests jocs, encara que tinguessen regles i no
m'agradessen quan era petita, eren experiències úniques que solament pots viure
en educació física. Cal dir, que tots els dies abans de començar amb tot tipus
d'esports, fèiem exercicis d'escalfament, és a dir, estiramients, i corríem
diverses voltes a la pista de futbol, és important saber que si no fas aquests
exercicis pots danyar-te.
En Educació física també he estudiat
l'anatomia del cos humà, ha prendre'm les pulsacions i saber el que necessitem
menjar per sentir-nos i estar saludables. Aquestes classes m'agradaven menys,
però reconec, també després del pas dels anys que m'ha servit per conèixer
millor el meu cos i cuidar-ho com cal, així com saber utilitzar-ho correctament.
En conclusió, dir que aquesta
assignatura ha estat molt important en la meua vida, m'ha permès jugar i
aprendre alhora, i este és un fet que solen separar a les escoles. També ha
sigut molt important per a mi, ja que, vaig conèixer un esport molt especial,
el handbol, el qual he practicat durant 8 anys, juntament amb la resta del meu
equip, la qual cosa em va permetre fer amigues molt bones amb les quals
compartia el meu amor per aquest esport i compartir valors personals molt
positius que solament t'ofereix l'esport en equip. Per tant, dir que, encara
que tinga molt mala memòria per relatar els jocs que compartíem en educació
física, ha sigut sempre una de les meues assignatures favorites i pense que
haurien de dedicar més hores i donar més reputació a aquesta assignatura tan
imprescindible en la vida dels xiquets i xiquetes.
Lidia Alarcón Martínez
LA MEUA EXPERIÈNCIA EN
L’EDUCACIÓ FÍSICA
Primerament presentar-me. Soc
Gessamí Fletes Ibáñez, tinc 19 anys i visc a Sueca, un poble proper a València.
Sempre he estudiat a escoles públiques i quan vaig acabar l’educació primària i
vaig començar amb l’institut ja em rondava pel cap la idea d’estudiar alguna
carrera relacionada amb l’educació. Després de meditar-ho molt bé, finalment
vaig optar per escollir educació infantil i no descarte seguir estudiant cursos
relacionats amb l’educació per tal de créixer com a professional i com a
persona. Pense que qualsevol persona i en especial els mestres, hem d’estar
disposats a aprendre diàriament de cada experiència i hem d’estar disposats a tindre
més visions apart de la nostra.
Pel que fa al tema de l’educació
infantil, realment no tinc massa records de quan anava a l’escola. Recorde que
acudia a una extraescolar que es deia psicomotricitat, on sempre ens manaven
jugar mentre apreníem, habitualment com el nom indica eren exercicis molt
motòrics per tal de controlar el nostre propi cos i guanyar autonomia. Al
passar a l’educació primària, ens dedicàvem més a esports com el futbol,
bàsquet, voleibol o hokcey, sense deixar de costat el estiraments i alguns
exercicis relacionats amb els estiraments. Durant els últims anys de primària
juntament amb dues amigues, començarem a entrar-nos i jugar alguns campionats
que es realitzaven al trinquet de Sueca. Formàvem un equip de tres persones i
ens dedicàvem a entrenar a Raspall, una modalitat de pilota valencià. A més,
durant certs anys de primària acudia junts als meus companys de classe a unes
trobades esportives que es feien a l’estadi municipal de Sueca, on es reunien
totes les escoltes dels pobles propers i on es disputaven diferents campionats.
Recorde que sempre m’apuntava als de raspall, voley i handbol, uns esports que
sempre m’han agradat. Finalment, la meua
etapa relacionada amb l’educació física va ser durant el període de l’ ESO a
l’institut del meu poble. Durant aquests quatre cursos ens centrarem en alguns
esports també, test de cooper, carrera contínua i d’altres que ara no recorde.
Durant aquesta etapa vaig seguir practicant amb un parell d’amigues al raspall
i ens adentrarem en el món del frare,
una altra modalitat de pilota valencià. Entrenàvem quan podíem i inclús ens
presentarem un parell d’anys a un campionat de 12 hores que es realitza anualment
a l’institut.
Aquesta experiència en l’educació
física no acaba sinó que continua ja que des de fa més de 6 anys sempre estic
enganxada amb algun esport. M’agrada moltíssim practicar natació quan puc, i de
vegades seguisc practicant bici. A més, des de fa temps acudisc al gimnàs i
practique aeròbic i bici.
Gessamí Fletes Ibañez
EXPERÈNCIA PERSONAL EN L' EDUCACIÓ FÍSICA
El meu nom és Tamara Muñoz i tinc 23 anys. De
xicoteta estudiava a les Escoles Professionals San José (Jesuïtes). Allí teníem
unes instal·lacions esportives molt completes, ja que a diferència d'altres
col·legis teníem pista d'atletisme, camp de futbol, piscina, pistes de tennis,
pista de bàsquet, gimnasos i diverses pistes de futbol.
Recorde que de xicoteta m'agradava tot el relacionat amb la
gimnàstica rítmica i l’aeròbic, de fet vaig estar diversos anys apuntada a activitats
extraescolars d'aquesta índole. Mai oblidaré la primera funció que vam donar
als pares i altres xiquets del col·legi, encara me’n recorde del mallot que
portava, era roig i blanc.
Amb el pas dels anys no sé el perquè, però l'educació física
va deixar d'agradar-me, potser siga perquè no tenia molta resistència física i
em costava aprovar l'assignatura, la qual cosa em desmotivava bastant. El que
més m'agradava era quan practicàvem algun esport, com per exemple el bàsquet.
En 6º de primària es va organitzar un torneig de bàsquet femení i la meua
classe va quedar classificada per a la final i la guanyàrem. Jo vaig jugar en
aquell partit i vaig ficar unes quantes canastres decisives. La veritat és que
va ser molt satisfactori guanyar perquè ens van donar medalles i una copa, a
més em van proposar jugar en l'equip de bàsquet del col·legi, però vaig dir que
no perquè no m'agradava tant l'esport com per a haver d'estar entrenant i jugar
partits.
En general la meua experiència en educació física és molt
lineal, ja que durant els anys de col·legi sempre fèiem coses semblants, per
exemple tots els anys en un quadrimestre teníem un dia a la setmana natació i
l'altre solíem practicar algun esport, de xicotets jugàvem més a jocs de
relleus, futbol, bàsquet,… i de majors fèiem esports més de resistència com
l'atletisme, rugbi, botar al poltre, els test de resistència,…
Actualment
no practique cap esport, però m'agradaria apuntar-me a un gimnàs i anar alguna
classe com batuka, i si hi ha dansa oriental millor perquè encara que no és un
esport aquest tipus de dansa m'agrada molt.
Segurament m'haja oblidat de moltes coses, però el que he exposat en la redacció és el que més em va marcar en el seu moment i a dia d'avui, ja que són experiències i moments que mai oblidaré.
Tamara Muñoz Pérez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada